Dia 4: Sástago - Chiprana

Sástago - Chiprana

Distància: 61 kms
Desnivell:  341 mts
Temps: 8h i 12 minuts

Comencem resseguint el camí de l'Ebre des de Chiprana, és un camí ample, pedregós que es fa còmodament, almenys durant els primers quilòmetres. Al cap d'uns 10 o 12 km ens trobem un tram on el pas està tallat: entre la vegetació crescuda i el que sembla una mica d'esllavissada del terreny -motl argilós en aquest lloc- ens veiem obligats a buscar un pas alternatiu. Mirant el mapa veiem que hi ha un camí que s'enfila una mica i sembla vorejar aquest obstacle més amunt. Pugem uns trenta metres arrossegant les bicis per un camí molt trencat i arribem a un punt on podem veure com segueix tot.



Hi ha un camí que torna a baixar cap al riu i sembla connectar amb el camí de l'Ebre. Baixem i, efectivament, el recuperem. No ha estat gaire tros, uns 300 o 400 mts, però ens ha obligat a dedicar-hi una bona estona.
El camí segueix serpentejant pels meandres del riu fins que arribem a Escatron. Ens endinsem en el poble per a comprar una mica de fruita, pa i alguna altra cosa. Abans de seguir decidim que val la pena fer una marrada i visitar el Monasterio de Rueda. I no ens equivoquem gens.

Travessem l'Ebre pel pont d'Escatron i, just a l'altre costat, al cap d'un km aproximadament, arribem al monestir. Hem d'esperar-nos una hora si volem fer una visita guiada. Decidim esperar. Segona decisió encertada. La guia que ens porta pels diferents espais del monestir cistercenc és molt bona i ens il·lustra sobre les meravelles d'aquesta construcció i la seva història. El nom del monestir ve de la gran sínia que recollia l'aigua del riu i la distribuïa per tot el recinte, no només cap als horts sinó fins i tot canalitzat sota el terra per fer-lo arribar a totes les dependències. Tot un luxe en aquella època
(S XIII).

 

 

Mentre ens esperàvem per a començar la guia ens hem trobat amb un membre del Centre Excursionista del Penedès  i organitzador de la cursa dels 7 Cims. Està acompanyant al Paco Osuna, un emblemàtic corredor penedesenc pioner de les curses de resistència que està seguint també el camí de l'Ebre. Li fa d'equip de suport, així que compartim amb ell les nostres experiències dels darrers dies.

Un cop visitat el monestir, com que ja és prou tard i la calor ja apreta de valent decidim dinar a Escatron abans de reprendre la ruta. Ho fem en un restaurant que hi ha just a la vora del riu i que ens han recomanat. Mengem molt bé, fem una "mini migdiadeta" asseguts en unes cadires a fora i seguim.

Al cap de poc, just passar el pont romà perdem un altre cop el camí. Les indicacions diuen que hem d'enfilar-nos per una zona on ara hi ha uns horts però un pagès ens orienta en una altra direcció. Seguim un trosset més la carretera (un centenar de metres com a molt) i girem de seguida cap a l'esquerra. El camí passa vora una granja i torna a pujar fins a salvar un petit turonet (uns 40 o 50 mts) on hem d'arrossegar les bicis en algun tram. Salvat aquest desnivell retrobem de nou el camí i continuem sense problemes a la vora del riu que, cada cop es veu més ample i imponent, marcant unes corbes més pronunciades.

Arribats molt a prop d'una central tèrmica el camí ens deixa en un impàs de nou. Una nova construcció sembla haver tallat el camí i -després de fer algunes expedicions- no podem fer altra cosa que fer marxa enrere i enfilar-nos per un camí que havíem deixat a la nostra dreta. Seguim aquest camí que és una pista en bon estat i després d'enfilar-nos una trentena de metres de desnivell desemboca en una carretereta que seguim cap a la nostra dreta (un conductor ens ha dit que a l'esquerra tornaríem a la central) i que, lentament, es va enfilant fins a trobar-se (uns 30 mts més amunt) amb la carretera que enllaça Escatron amb Chiprana i que ja no abandonem fins arribar a aquesta població on -fetes les trucades de rigor - hem trobat allotjament en una casa rural.

Ens instal·lem, fem dutxes, rentem roba i, de seguida ens arribem al bar de la piscina. Ens han dit que allà podrem menjar alguna cosa. Hi trobem un sopar d'aniversari de casament (50 anys) i, per tant, la cuina no té gaire marge de maniobra. Però vaja, uns bons entrepans i una amanida amb olives ens aniran de perles. I algun gelat de postre també! Deixem descansar les cames i la ment mentre les rialles se'ns encomanen. Demà serà un altre dia.