Dia 3: Saragossa - Sástago

Saragossa - Sástago
Distància: 93 kms
Desnivell: 150 mts
Temps damunt la bici: més de 6h

Sortim de Saragossa i de seguida ens trobem amb la desviació que porta a la Cartuja Baja o de Miraflores. Als camps propers un centenar de cigonyes pasturen tranquil·lament.

La Cartuja de Miraflores va ser construïda al llarg del segle XVII i es mantingué fins al segle XIX quan, amb la desamortització de Mendizábal, es va declarar en subhasta i els monjos van haver d'abandonar-la. A partir d'aquest moment es va anar transformant en un nucli urbà fins a integrar-se al barri saragossà de la Cartuja Baja. Les construccions han mantingut l'estructura original de la cartoixa, un cas únic en l'evolució urbanistica.

Deixem la cartoixa i, al cap de poc, ens trobem prop d'un dels "galachos" de l'Ebre, o sigui un dels meandres que el riu ha abandonat degut a l'escassa velocitat del riu en aquesta zona tan plana. Aquest que observem des d'un mirador dóna lloc al "galacho de la Cartuja" que, tot i allunyat del curs central del riu rep aportacions dels corrents subterranis, de la pluja i dels períodes de crescuda.

A partir d'aquí el camí serpenteja seguint el riu passant prop de Burgo de Ebro. Es veuen molts espais on el riu ha creat algunes "platges", fins i tot algunes illes a l'interior del curs fluvial. Descobrim alguns ocells com l'agró blanc (Ardea alba) que aprofiten aquests espais prop del riu amb poca profunditat per a fer les seves captures.

Ens aturem a Pina de Ebro. Avui el sol ja comença a petar de valent i és hora de menjar alguna cosa. En un bar de la plaça de l'església ens atipem de tapes diverses mentre recuperem líquids amb unes cerveses. Al campanar de l'església hi ha un grup de 5 o 6 cigonyes que, de tant en tant, fan sonar els seus becs de manera molt característica. Coincidim amb una parella de catalans que també estan fent el camí de l'Ebre, només que ells van amb molt poc pes perquè han contractat una empresa que els el porta a l'allotjament que ja tenen reservat. Xerrem amb ells una estona i ens acompanyen un tros del camí. Però ells van més de pressa, lògicament, i al cap de poc ens separem.

Just quan arribem a Gelsa sentim un pet molt fort: és la càmera del David que, en obrir-se una mica la llanta ha punxat de cop. El pneumàtic ha quedat també molt malmès, tallat en part per la llanta. La Providència, però, fa que just en aquell moment mentre estem valorant els danys i pensant què podem fer, apareixi un noi amb cotxe. Ens diu que al poble (d'uns 500 habitants a tot estirar) hi ha un taller mecànic on també tenen materials per a ciclistes. Això sí que és tenir sort!

Un cop arreglada la roda seguim en direcció a Velilla de Ebro. Passat el poble el camí prop del riu està molt tancat per canyes i vegetació diversa, així que decidim tirar enrere i anar a buscar la carretereta que ens portarà al proper poble: Alforque. A l'altre costat del riu, enfilat, es veu Cinco Olivas.  Just aquí el riu fa un meandre molt exagerat i tornem a perdre el camí vora el riu.

Estem una bona estona buscant un pas alternatiu fins que, camps a través, arribem a la carretera que uneix Alforque amb el proper poble, Alborge, ressseguint aquest meandre tan sinuós. La carretera s'enfila de cop en una rampa d'uns 30 metres per a guanyar l'alçada d'Alborge (170 mts).

Buscant el camí entre camps i rostolls

Un cop dalt deixem el poble a la dreta i tornem a baixar fins al riu per a passar pel pont que ens durà a Sástago, a poc més d'un quilòmetre més enllà. Una darrera pujada ens deixa a l'altura del poble. Busquem el lloc que, per telèfon, hem tingut la sort de trobar, un hostal. Aquests dies costa de trobar allotjament perquè, per la zona hi ha molts treballadors instal·lant centenars de panells solars. 

Després de gairebé 100 quilòmetres i quan el capvespre ja comença a imposar-se arribem a lloc. Precisament allà ens trobem uns quants d'aquests treballadors que s'hi allotgen, prenent la fresca tot esperant el sopar. Nosaltres ens dutxem i, de seguida, baixem a menjar alguna cosa. Després de sopar, a dormir! Avui no hi ha temps per a res més.

Sástago (l'endemà al matí)