Dia 7: Vinebre - Estació de Benifallet

Al Pas de l'Ase, entre Ascó i Garcia.

Distància: 50 kms.
Desnivell: 415 mts.
Temps: 11h 45 min (comptant l'estona que hem carretejat les bicis pel pendent esllavissat)

Ens llevem també d'hora. A 3/4 de 7 ja estem damunt la bici. I ens anirà bé, us ho asseguro, perquè avui tindrem feina. Però no ens avancem als esdeveniments.

De Vinebre prenem un camí asfaltat que surt de la banda esquerra de la carretera que porta a Ascó. El camí s'obre una mica cap al sudoest allunyant-se de la carretera però finalment la torna a buscar per a passar pel pont, l'únic pas possible en aquest punt. Travessem el pont i el poble d'Ascó en direcció sud. A la sortida prenem la N-230 però a escassos 400 m la deixem i agafem una carretera estreta que gira a l'esquerra en direcció al riu. Al cap de poc trobem a la dreta un vestigi de la batalla de l'Ebre, el búnquer dels Reguers (podeu veure'n un petit vídeo aquí). Es manté molt ben conservat. Una escaleta baixa fins a l'interior pel darrere. Al costat hi ha un plafó amb tots es indrets on podem visitar i recordar aquest trist esdeveniment que fou la guerra del 36. Alguns l'anomenen guerra incivil. Fa feredat pensar que, des de racons com aquest, enlairat sobre el riu i els camps,  els rebels feixistes atacaven les posicions republicanes.

               
Seguim la carretera que ara transcorre més o menys paral·lela a la via del tren a la nostra esquerra. Ens acompanyarà fins a Garcia, poc abans de Benifallet. Veiem un primer senyal de camí de sirga.

               

La creuem per algun pas soterrat. Just abans de l'indret anomenat el Pas de l'Ase la tornem a creuar i ens enfilem de cop per unes escales deixant la pista principal a la nostra dreta. Un cop dalt veiem un salt impressionant sobre el riu. El camí -ja no pista- s'enfila estret arran de la via, sota nostre, i ens obliga en més d'un lloc a baixar de les bicis i empènyer una miqueta. Però l'esforç s'ho val perquè la vista és magnífica.

          

                   

   

        

Després del Pas de l'Ase el camí torna a davallar i tranquil·lament ens porta a Móra d'Ebre on farem l'esmorzar que encara no hem fet aquest matí. 

Móra d'Ebre

En una placeta hi ha uns senyals de les avingudes històriques del riu. Ara que -mentre escric aquestes línies- hem viscut l'episodi de la tempesta Glòria no puc deixar de preguntar-me a quina alçada els deu haver arribat l'aigua. Segur que no tan amunt. Els embassaments construïts al llarg del segle XX durant el franquisme tindran moltes pegues però deuen haver ajudat a controlar aquestes inundacions tan antigues. A més, la combinació de gota freda, llevantada i tempesta marina que ha estat Glòria ha afectat sobretot la part final del riu. Que els ho diguin als del Delta, pobres, que, un cop més han patit l'embat de la natura. I ara no només regressió del delta sinó inundació d'una tercera part dels arrossars. Però avui nosaltres, a finals d'agost, tot això encara no ho sabem.

Busquem un lloc on esmorzar però està tot tancat: és diumenge i després de festes. Finalment trobem un lloc encantador. Es diu "7 de Ribera" i, a part de ser una agrobotiga amb productes ecològics dels voltants té un petit espai amb tauletes on podrem menjar alguna cosa i tastar unes cerveses artesanes molt bones.

 

Un cop alimentats reprenem el camí. Deixem la carretera un altre cop i seguim entre camps d'ametllers i tarongers fins a Benissanet, on prendrem la carretera que ens durà a Miravet. La calor ja apreta amb ganes. Fem una paradeta en una placeta al costat del riu i ens refresquem a una font.

Miravet

La frescor dura poc perquè el camí s'enfila -i de quina manera- pels carrers del poble. Sembla que ens vulgui fer pujar al castell. Però no. Per sort, arribat un punt torna a davallar de cop cap al riu per un carrer empedrat.

 

Deixem enrere Miravet i el seu castell per seguir vora el riu un camí que cada cop es complica més. Hem de treure un arbre caigut entre tres de nosaltres.




                            

Però al cap de poc, després de la Platja dels Penyagats (nom premonitori) ens quedem ben penjats. El camí s'enfila de cop i hem d'arrossegar bicis. Però és que la baixada és encara més perillosa, per un terreny entre roques molt insegur. Així que decidim treure alforges i fer la cadena habitual fins a passar el punt crític. La feina ens porta cosa d'una mitja horeta, però... uff! ja és migdia i el sol apreta de valent. Si trobés un punt on banyar-me al riu ho faria encantat.

Doncs, de cop, trobo una bici aturada al mig del camí. Resulta que és el Pep que ha trobat un raconet del riu on prendre un bany. Quina sort! No m'ho penso dues vegades: deixo la bici, baixo per un caminet i em llenço -tot nu- a la frescor de l'aigua. No tinc paraules per a descriure-ho. Només una foto. La frescor l'haureu d'imaginar vosaltres.

Refet de cop de tota la calorada amb aquest bany reparador reprenc la ruta, ara sí molt més tranquil·la. Al cap de poc anem a petar a una pista alfaltada i, després d'un darrer esforç de pujada Benifallet apareix al fons. El dinar ens espera!

Trobar lloc per a dinar tampoc no és fàcil. Primer "parem el cop" fent un vermutet en un bar -ens han dit que no tenen dinar- i després ens traslladem a un altre restaurant (on primer ens havien dit que hauríem d'esperar una mitja hora) i on un noi-nen d'uns dotze anys ens atendrà molt amablement i amb un ofici que es veu que porta a la sang.

Després de dinar casualment trobem al poble un dels encarregats de l'alberg de l'Estació de Benifallet que es troba a uns 5 kms. en la ruta verda cap a Horta de Sant Joan. Amb ell lliguem tots els detalls i podem relaxar-nos tranquils una estoneta (sempre hi ha qui aprofita per a fer una becaina prop del riu). Més tard pugem a les bicis per a fer el darrer tram del dia però una darrera sorpresa ens espera: una doble punxada del nostre amic Mallo. Ens ho agafem amb filosofia -què més podem fer?- i al cap d'una estona tornem a travessar el pont per anar a buscar el GR-99 i, després d'un parell de quilòmetres, agafar la carretera que ens durà a l'antiga estació de Benifallet, avui reconvertida en alberg i inici del tram de la via verda Benifallet-Horta de Sant Joan. Nosaltres la farem demà però cap a avall, en direcció Tortosa. Ara toca una dutxa reparadora i un bon sopar. Ha estat un dia llarg, ple d'aventures.