Mapes del nostre recorregut
Tot i que seguíem el track marcat al llibre "GR-99 en BTT. Camino Natural del Ebro" (Ed Prames) en alguns llocs hem hagut de fer petites marrades per diversos motius. Aquí teniu els mapes de cada una de les nostres etapes. En verd clar el GR-99 i en vermell hi ha la ruta que nosaltres vam seguir. Així podreu veure els llocs on, per diferents motius que expliquem al blog, no vam seguir la ruta principal.
RESUM
RESUM:
Distància: 509 kms.
Desnivell acumulat: 2000 mts.
Temps: 9 dies de ruta
Han estat uns dies esplèndids, en molt bona companyia i compartint aquesta ruta per l'Ebre que, finalment, acabem després de gairebé 1000 kms i dues setmanes al llarg de dos estius.
Una ruta més per al record!
No és gens fàcil resumir aquests nou dies en alguns mots.
Com en qualsevol viatge hi ha una mica de tot:
paisatges,
menjars,
cultura,
entrebancs,
esforç,
...
però sobretot hi ha moments de gresca, moments de dubte i cansament, moments de descans, moments de contemplació, moments de diàleg i molts moments de silenci, de viatge interior.
Moments compartits.
Gràcies a tots els que els heu compartit amb mi perquè aquesta és la veritable riquesa que m'emporto.
Dia 9: Els Muntells - L'Aldea
Dia 9: Els Muntells - L'Aldea
Distància: 21,5 kms.
Desnivell: Inapreciable.
Temps: 2h i 15 min (amb punxades incloses)
Ens llevem després d'una nit amb alguna pluja i amb un cel amenaçant. El pla inicial era acabar el camí arribant-nos fins a la gola de Migjorn, l'antiga desembocadura de l'Ebre, just davant de l'illa de Buda. Però les prediccions apunten que cap al migdia tornarà a ploure i, la veritat, no ens fa massa gràcia haver de fer els darrers kms. fins a l'estació de l'Aldea xops com grives.
Així que finalment decidim anar fent tranquil·lament la vintena de kms. que ens separa de l'estació.
De camí a l'Aldea podem contemplar els arrossars que, en aquesta època ja estan força madurs per a la propera collita a primers de setembre.
Travessem l'Ebre pel pont del Passador, just davant d'on ahir vam dinar. Aprofitem per a fer-nos les darreres fotos del viatge. Hi falta la Rosa que, abans que nosaltres canviéssim de pla, ha marxat cap a l'estació perquè ella havia d'arribar abans. Ella no ho sap encara, però ens la trobarem després i agafarem el mateix tren.
A l'altre costat del riu, a tocar del pont, encara hi ha un dels antics transbordadors que ajudaren a travessar l'Ebre en aquest punt.
Seguim el camí de la vora esquerra de l'Ebre fins que al final de Deltebre, al barri de St. Antoni, ens veiem obligats a agafar alguna de les carreteres que ens porten a l'Aldea. Trobem un pas alternatiu per un camí que ens durà fins al castell de l'Aldea, una antiga torre de vigilància aixecada pels àrabs.
Al cap de poc arribem a l'estació - que es troba separada del poble, cap a l'interior- i allà retrobem la Rosa que, sorpresa, ja no ens esperava.
Comencem el viatge de retorn a casa. Han estat dos anys seguint aquest gran riu, plens de vivències.
Per cert, finalment no ens hem pogut escapar de la pluja. Quan arribem a Vilafranca cau una tempesta que ens enganxa just en el temps d'anar de l'estació a casa. Què hi farem! Una bona dutxa ho cura tot!
Dia 8: Estació de Benifallet - Els Muntells
Dia 8: Estació de Benifallet - Els Muntells
Distància: 59 kms.
Desnivell: 105 mts.
Temps: 9h 21 min.
Comencem la ruta, que avui es preveu molt tranquil·la ja que seguirem la via verda descendint fins a Tortosa. De seguida apareixen els primers túnels. Aquests estan il·luminats. Tot i així encenem els frontals com a mesura de seguretat. Trobem un pal que aguantava una placa solar tallat pel mig. Segurament per a robar els cables i part de la instal·lació (de brètols n'hi ha arreu).
 |
| Vistes d'un viver |
El camí es fa molt còmodament. Al cap de pocs kms. arribem a l'assut de Xerta, que bé mereix una primera parada. Aquesta infrastructura que deriva de l'època àrab (hi ha hipòtesis que diuen que els romans ja hi van construir una resclosa per evitar el pas navegable Ebre endins) fou enllestida al llarg del segle XII i complementada amb els canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre segles més tard, que donen aigua a les hortes de banda i banda del riu. Hi ha encara les restes d'un antic molí fariner i, darrerament, s'hi ha construït una rampa perquè els peixos puguin remuntar el riu i així afavorir la recuperació d'algunes espècies com l'esturió europeu, l'anguila o la llamprea de mar. Sigui com sigui és un lloc que demana una parada i que captiva la vista.
Una mica abans de l'estació de Xerta, en una mena de parc trobem un curiós rellotge solar. Comprovem que funciona bé (mireu com l'ombra projecta un 7 -recordeu que anem dues hores avançats al sol):
Al cap de poc trobem l'estació de Xerta. Allà hi ha un antic vagó convertit en bar i punt d'informació de la ruta verda que, cap a l'oest, arriba fins a prop d'Alcanyís.
La via continua descendint progressivament cap a Tortosa. Cada vegada trobem més vianants o ciclistes, signe que ens apropem a la ciutat. La ruta convida a fer fotos sense parar.
Finalment arribem a Tortosa atravessant el riu pel seu esplèndid pont de ferro. L'Ebre es mostra ja en tota la seva amplitud i ens sorprèn la claredat de les seves aigües, s'hi veuen força peixos.
Al parc municipal Teodor González fem una paradeta i esmorzem com cal (avui també ens hem llevat amb algun ganyip i prou). Després continuem la ruta que segueix per camins asfaltats -més o menys paral·lels a la carretera nacional en direcció a Amposta- força tranquils, ja que comuniquen amb les nombroses cases construïdes al voltant de les hortes d'aquesta zona.
Just quan arribem a les envistes d'Amposta tenim un petit problema d'orientació. Estem just a sota del pont del tren que travessa l'Ebre i sembla que el camí desapareix perquè el terreny està tot remogut per unes obres. El gps ens marca seguir endavant, recte, però uns indicadors que hi ha a l'esquerra ens confonen i decidim agafar aquesta direcció pensant que així, potser, passarem les vies per damunt. Quan portem un parell ben bo de km en direcció a l'Aldea -i després d'haver pujat uns 40 m de desnivell- ja veiem que no anem bé. No es veu cap punt per a travessar la via fins l'Aldea, que encara és lluny.
Tirem enrere i, fent cas al gps, seguim endavant i, efectivament trobem un pas per sota el pont del tren i tot seguit per sota el de l'autopista. Finalment una tanca ens barra el pas. Quan tornàvem a pensar que ens havíem tornat a equivocar comprovem que la tanca es pot moure. Uff!!
 |
| Sort que la tanca era corredissa... |
De seguida trobem el pont de la nacional que travessa l'Ebre i ens duu a Amposta. Té un pas lateral perquè vianants i ciclistes puguem passar més segurs (això si no mires cap al riu, perquè fa un cert vertigen).
De seguida que travessa el pont, la ruta va a buscar el barri que hi ha a la dreta del riu. Ciclem durant uns kms. pels carrers i algun petit polígon fins que, finalment, trobarem un camí de terra amb una barana de fusta que ens acompanyarà fins a Sant Jaume d'Enveja. De fet és l'antic camí de Sirga, recuperat per a ciclistes i vianants (si cliqueu l'enllaç us podreu descarregar el fulletó en pdf i el track).
Arribem a Sant Jaume d'Enveja amb gana. Ja és l'hora de dinar. De seguida, just al costat del pont nou que travessa l'Ebre i comunica amb Deltebre ("Lo Passador" es diu, en homenatge als transbordadors que feren aquesta feina fins fa ben pocs anys) trobem un restaurant: "Racó del riu". Demanem i diuen que si volem dinar ens haurem d'esperar una mitja horeta. No tenim ganes de començar a buscar, així que, mentre esperem, farem un bon aperitiu i després uns fantàstics arrossos! Aquí en teniu la prova!
Mentre érem a Tortosa ja hem contactat amb el propietari d'una casa rural a "Els Muntells", poc abans del final de la nostra ruta. Bé, de fet, primer hem parlat amb una senyora -després sabrem que és russa- i finalment amb el Josep, un paio molt trempat, divertit i amable que ens acollirà a una casa gairebé nova de trinca. Us recomanem aquest indret per si necessiteu allotjament. Aquí teniu la casa.
Es diu "Albergue Delta". Per la tarda el Josep ens porta un parell de síndries del seu hort per sopar i xerrem una bona estona sobre la vida al delta, el conreu de l'arròs i tot el que preocupa a un pagès com ell. Una conversa molt interessant que serveix per acabar el dia amb un molt bon gust de boca. Demà és el darrer dia, mirarem d'arribar fins a l'antiga desembocadura de l'Ebre, a la gola de Migjorn.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)