Dia 9: Els Muntells - L'Aldea
Distància: 21,5 kms.
Desnivell: Inapreciable.
Temps: 2h i 15 min (amb punxades incloses)
Ens llevem després d'una nit amb alguna pluja i amb un cel amenaçant. El pla inicial era acabar el camí arribant-nos fins a la gola de Migjorn, l'antiga desembocadura de l'Ebre, just davant de l'illa de Buda. Però les prediccions apunten que cap al migdia tornarà a ploure i, la veritat, no ens fa massa gràcia haver de fer els darrers kms. fins a l'estació de l'Aldea xops com grives.
Així que finalment decidim anar fent tranquil·lament la vintena de kms. que ens separa de l'estació.
De camí a l'Aldea podem contemplar els arrossars que, en aquesta època ja estan força madurs per a la propera collita a primers de setembre.
Travessem l'Ebre pel pont del Passador, just davant d'on ahir vam dinar. Aprofitem per a fer-nos les darreres fotos del viatge. Hi falta la Rosa que, abans que nosaltres canviéssim de pla, ha marxat cap a l'estació perquè ella havia d'arribar abans. Ella no ho sap encara, però ens la trobarem després i agafarem el mateix tren.
A l'altre costat del riu, a tocar del pont, encara hi ha un dels antics transbordadors que ajudaren a travessar l'Ebre en aquest punt.
Seguim el camí de la vora esquerra de l'Ebre fins que al final de Deltebre, al barri de St. Antoni, ens veiem obligats a agafar alguna de les carreteres que ens porten a l'Aldea. Trobem un pas alternatiu per un camí que ens durà fins al castell de l'Aldea, una antiga torre de vigilància aixecada pels àrabs.
Al cap de poc arribem a l'estació - que es troba separada del poble, cap a l'interior- i allà retrobem la Rosa que, sorpresa, ja no ens esperava.
Comencem el viatge de retorn a casa. Han estat dos anys seguint aquest gran riu, plens de vivències.
Per cert, finalment no ens hem pogut escapar de la pluja. Quan arribem a Vilafranca cau una tempesta que ens enganxa just en el temps d'anar de l'estació a casa. Què hi farem! Una bona dutxa ho cura tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada